Història de la presa

La presa va ser dissenyada pel famós arquitecte / enginyer Earle Andrews, que va dissenyar i construir moltes obres mestres arquitectòniques notables del segle XX, com el Complex de les Nacions Unides, el Jones Beach State Park, la Henry Hudson Parkway i moltes altres.

Presa del molí de Bane a Big Walker Creek a White Gate, Virgínia, va ser dissenyat i construït l'any 1926. És un dels millors exemples de la nació, si no l'únic exemple, d'una presa de molí modernista dissenyada per un dissenyador modernista líder de coneguts monuments americans. .

La documentació de Bane's Mill Dam com a obra de W. Earle Andrews inclou una carta de 1952 en què Andrews l'anomena "un dels meus primers triomfs" i ​​un esbós arquitectònic signat per Andrews de la presa, tots dos representats al vídeo i al fitxer. amb el Departament de Recursos Històrics de Virgínia.

La presa està construïda amb formigó hidràulic d'alt agregat formulat específicament per a l'embassament d'aigua. S'assembla menys a una petita presa d'un molí rural que a una gran presa d'obres públiques que s'ha miniaturitzat per adaptar-se a l'entorn, interessant, atès que Andrews aviat seria aprofitat per Robert Moses per construir obres públiques a gran escala.

Segons els dibuixos d'Andrews, la presa presenta una cara amunt vertical de nou peus d'alçada amb un gruix de quatre peus a la base i 20 polzades a la part superior. Molts dissenyadors de preses rurals s'haurien aturat amb aquesta falca bàsica, però el disseny d'Andrews va demanar una precaució addicional: la cara està suportada per vuit contraforts. Espaciades a 28 peus, cadascuna de dos a quatre peus d'ample, gairebé vuit peus d'alçada i vuit peus de gruix a la base, permeten que la presa suporti la pressió més gran de l'aigua a la seva base. Andrews també va construir la presa en una alineació corba aigües amunt. Es pensava que aquesta curvatura portava càrregues als costats, permetent que la força de l'aigua que s'acosta esprémer l'arc, reforçant teòricament l'estructura.

En referència a Bane's Mill Dam, a la seva carta de 1952, Andrews parla del seu ús de "rails de serra de via estreta per a les barres de reforç" en el que, segons informa, era una presa lluny de ser "ortodoxa"; la contínua integritat estructural de la presa mostra l'èxit de l'enfocament d'Andrews.

Tot i que algunes preses d'època eren rudes en funcionament (parets que només aturaven o canalitzaven el flux), les innovacions d'Andrews van fer que Bane's Mill Dam fos un instrument de precisió dissenyat i calibrat per fer l'ús més eficient d'un flux estretament controlat. L'aigua embarassada tenia tres sortides: l'alliberament a través de les comportes a la base de la presa, el desbordament i el desviament als molins per alimentar el molí i la serradora. Tot s'havia d'equilibrar amb cura per obtenir la màxima eficiència.

Potser la millor il·lustració de la fusió de la forma elegant i la funció pràctica d'Andrews són els quaranta "esglaons" a la part superior de la presa, que van servir com a esglaons per als controls de la presa i com a indicador visual per als operadors.

El disseny d'Andrews va permetre als treballadors exercir un control suficient sobre el flux d'aigua perquè aquests passos romanguessin secs; els treballadors podien creuar la presa a peu per accionar les comportes al llarg del seu llarg sense mullar-se els peus. Entre aquests passos, es va permetre que l'alçada de l'aigua que sobresurt no oscilés més que les dues polzades entre la superfície superior dels esglaons i la part superior de la presa.

Bane's Mill Dam es troba a la propietat de 38 acres coneguda com a Waterside i originalment establerta pels Banes cap al 1791. La propietat és propietat de Creed Bane Taylor, VI, i la seva dona Jeanne-Marie Garon Taylor.

Els conductors de Old Mill Dam Road, fora de la ruta 42 al sud-oest de Pearisburg, Virgínia, poden veure Bane's Mill Dam i escoltar la seva cascada a uns 75 peus de la carretera.

Totes les fotos